Temporary Exhibitions
Search

Creu de Vilabertran: la restauració
La restauració

Els treballs de restauració de la creu que van començar el mes de maig els ha dut a terme l’experta en restauració d’orfebreria Montserrat Cañís i un equip del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. El pressupost d’aquestes accions supera els 150.000 euros i inclou la construcció d’una vitrina de seguretat que permet les condicions adequades per la seva conservació, a més de garantir la seguretat de la peça. D’altra banda, el Museu d’Història de Catalunya ha encarregat la redacció d’un estudi artístic i històric detallat sobre la creu dels experts en orfebreria medieval, Anna Molina i Joan Domenge.

La restauració de la capella de Rocabertí l’ha realitzada el Servei de Patrimoni Arquitectònic, depenent de la Direcció General de Patrimoni Cultural. Aquesta acció ha estat possible també gràcies a l’aportació econòmica que ha fet la Fundació Mútua General de Catalunya que va signar un conveni amb el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació segons el qual també contribuïa en la restauració del dormitori dels canonges del mateix conjunt monumental.

Cronologia de la restauració
La creu va ser traslladada el passat 22 de maig de 2008 des de la capella dels Dolors de l’església de Vilabertran, on es trobava fins ara, fins a les dependències del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat situat a Valldoreix on s’ha realitzat la seva restauració. El trasllat i la instal•lació de la creu a la nova ubicació dins la canònica, la capella dels Rocabertí, es va dur a terme ahir dijous 13 de novembre amb totes les mesures de seguretat que requereix una peça artística d’aquestes característiques.

Característiques de la creu
La creu de Santa Maria de Vilabertran del segle XIV és la creu processional d’orfebreria gòtica més gran de Catalunya (1,60m d’alçada per 1m d’ample de braços) i es creu que fou obrada durant el primer quart del s.XIV per la coincidència de detalls decoratius amb altres peces trobades a Girona. Malgrat que la seva decoració és gòtica, presenta la forma típica de les creus romàniques. Està construïda en fusta de roure recoberta per fines làmines d’argent sobredaurat molt treballades. Els medallons dels braços estan decorats amb pedres precioses i alguns camafeus reaprofitats d’època greco-romana. Aquests medallons, en ser extrets per restaurar-ne la subjecció han permès la troballa d’uns papers que seran estudiats pel Bisbat de Girona. La creu presenta la figura de Crist crucificat amb quatre petits cercles en què s’hi representen els evangelistes al voltant dels seus braços. Als dos braços laterals hi apareixen Sant Joan i la Mare de Déu, a la part superior un àngel sostenint el sol i la lluna i a la inferior possiblement Adam o Llàtzer. La creu és processional, és a dir, servia per passejar-la per la vila en processó en les dates religioses assenyalades i conté també relíquies de la Vera Creu i de diversos sants. La Creu de Vilabertran és la peça més valorada del conjunt monumental de la Canònica de Santa Maria de Vilabertran.

Canònica de Santa Maria de Vilabertran
És un dels quinze monuments històrics patrimoni del govern de la Generalitat de Catalunya que gestiona el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació a través del Museu d’Història de Catalunya i es considera una veritable obra mestra del romànic. Està situada a la comarca de l’Alt Empordà, a Vilabertran, és d’origen romànic amb posteriors modificacions arquitectòniques d’altres estils, data del segle XI i és on s’instal•laren una de les primeres comunitats agustinianes de Catalunya. El temple fou consagrat l’any 1100, té una planta de creu llatina, amb tres naus i un curt transsepte que inclou un absis i dues absidioles. Posteriorment, s’hi van afegir elements constructius com el claustre.

Una canònica és la residència de les comunitats de clergues que es regien per una regla o cànon, també anomenats canonges o clergues regulars. Els canonges es diferencien dels monjos per la capacitat de sortir a l’exterior de la comunitat per tenir cura de les ànimes de poblacions isolades, tot i que tenien hàbits i costums de vida molt semblants.

  Baixar
Imprimir



Pujar
© Museu d'Història de Catalunya | Feedback | Web's Credits