El disseny d’espai de l’exposició La Nova Cançó. La veu d’un poble integra fotografies, documents, objectes i audiovisuals d’una forma cronològica i posant èmfasi en l’aspecte polièdric del moviment de la Nova Cançó, evocant l’època i el fenomen d’una manera sensorial i emotiva. L’exposició se centra, no tan sols en el fenomen musical, sinó que també repassa la renovació en disseny i il·lustració associada, com a vehicle per fer que l’espectador el revisqui, i mitjançant fotografies de grans fotògrafs, algunes d’elles inèdites, que vesteixen escenogràficament una exposició de gran impacte visual. Alguns dels ambients amb cançons com a banda sonora.

El dissenyador d’espai, Ignasi Bonjoch, fa entrar l’espectador al primer àmbit creuant una fotografia de grans dimensions que representa una sessió de ballables en català a finals dels anys 50, accedint a un espai integralment blanc, de renovació. Apareixen Els Setze Jutges i Raimon, els iniciadors de la Nova Cançó. Al fons ja s’hi veu una projecció d’un disc donant voltes, com el moviment que començava a rodar, amb els logotips de les discogràfiques que van donar suport al fenomen Edigsa i Concèntric: és l’espai dels promotors. Diverses vitrines rodones evoquen el visitant a diferents moments dels anys 60, amb Joan Manuel Serrat i Lluís Llach com a cantautors de referència, i acabant amb un recull de l’esclat colorista del grup de Folk. Dels protagonistes de la reivindicació als adoptants de noves formes més lúdiques i tradicionals.

La politització obre el segon àmbit, mostrant la censura i repressió que va patir la difusió de la Nova Cançó, amb quatre temes musicals com a protagonistes de quatre fets històrics del moment. Una escenografia opressora, fosca, enreixada i trista trasllada l’espectador a l’època de control i censura franquista.
De sobte, en sortir d’aquest espai, l’espectador descobreix una explosió d’exuberància, dins un bosc d’imatges de gran format dels protagonistes musicals del moment retratats pels millors fotògrafs de l’època. És l’edat d’or, on es pot veure també un recull de discs en format LP on, a banda de la qualitat musical, es remarca el fet de tenir portades i contraportades de firmes il·lustres de pintors, dibuixants, dissenyadors i ninotaires. Per a poder veure les dues cares dels discs, es presenten dins una vitrina amb fons de mirall. A l’altra banda de la sala una sèrie d’objectes, fotografies i projeccions apareixen darrera un mirall fictici, és el gran moment del moviment. També es fa esment al paper de la Nova Cançó com a difusora de la poesia catalana, amb punts de so que permeten al visitant escoltar els grans poetes catalans musicats.

Sota el títol Quan els carrers s’ompliren de cançons, Les Sis Hores de Canet i Canet Rock obren el tercer àmbit, situat en els anys 70 on es poden veure reportatges; projeccions de concerts, amb imatges recollides de la filmografia de Francesc Bellmunt; fotografies i discs. En l’àmbit Recitals de la llibertat, mostra el bany de masses que va donar suport al moviment. Una sèrie de vitrines plenes de llum tanquen aquest àmbit fent un recorregut per la internacionalització dels seus integrants. La Nova Cançó traspassa fronteres i acaba sent referència musical a imitar d’altres països oprimits.

El quart i últim àmbit ens mostra de forma concentrada l’herència de la Nova Cançó, amb una projecció multipantalla on poden escollir i veure els vídeos des del 1980 fins a l’actualitat, sota una gran impressió de mil cobertes de CD que simbolitza la diversitat i potència de l’actual panorama musical a Catalunya i en català.
Finalment, una sèrie d’entrevistes a protagonistes de la Nova Cançó enregistrades en exclusiva i amb motiu de l’exposició donen diversos punts de vista sobre el fenomen.