La creu quedarà instal·lada en una vitrina de seguretat que en garantirà la conservació a la capella dels Rocabertí, de la Canònica de Vilabertran, que també ha estat restaurada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat amb el patrocini de la Fundació Mútua General de Catalunya. La restauració de la creu i de la seva nova ubicació ha tingut un cost de més de 150.000 euros que en gran part ha assumit el Museu d'Història de Catalunya.

Durant l’acte, Joan Domenge i Anna Molina, autors d’un estudi historicoartístic sobre la creu, impartiran una conferència acompanyats de Montserrat Cañís, que ha dirigit els treballs de restauració de la peça. A continuació, s’obrirà al públic l’exposició Creu de Vilabertran: la restauració, organitzada pel Museu d’Història de Catalunya i que fa un repàs fotogràfic del procés de restauració de la peça.

La creu de Santa Maria de Vilabertran, del segle XIV, és la creu processional d’orfebreria gòtica més gran de Catalunya (1,60m d’alçada per 1m d’ample de braços) i es creu que fou obrada durant el primer quart del s.XIV per la coincidència de detalls decoratius amb altres peces trobades a Girona. Malgrat que la seva decoració és gòtica, presenta la forma típica de les creus romàniques. Està feta en fusta de roure recoberta per fines làmines d’argent sobredaurat molt treballades. Els medallons dels braços estan decorats amb pedres precioses i alguns camafeus reaprofitats d’època greco-romana. Aquests medallons, en ser extrets per restaurar-ne la subjecció han permès la troballa d’uns papers que seran estudiats pel Bisbat de Girona. La creu presenta la figura de Crist crucificat amb quatre petits cercles en què s’hi representen els evangelistes. Als dos braços laterals hi apareixen Sant Joan i la Mare de Déu, a la part superior un àngel sostenint el sol i la lluna i a la inferior possiblement Adam o Llàtzer. La creu és processional, és a dir, servia per passejar-la per la vila en processó en les dates religioses assenyalades i conté també relíquies de la Vera Creu i de diversos sants.

La Creu de Vilabertran és la peça més valorada del conjunt monumental de la Canònica de Santa Maria de Vilabertran, monument d’origen romànic amb posteriors modificacions arquitectòniques d’altres estils. La Canònica, que data del segle XI, va acollir una de les primeres comunitats agustinianes de Catalunya. El temple fou consagrat l’any 1100, té una planta de creu llatina, amb tres naus i un curt transsepte que inclou un absis i dues absidioles. Posteriorment, s’hi van afegir elements constructius com el claustre.