Republica!

Més informació
Més informació

El cartellisme polític va ser un dels mitjans propagandístics més eficaços de la dècada dels trenta, al costat de la premsa escrita i la ràdio. Va ser una arma ideològica de primera línia, tant per a les dretes com per a les esquerres. Els cartells, editats per tota mena d’institucions, entitats i partits polítics, portaven diàriament i de manera efectiva el seu missatge a milers de ciutadans. Avui són un testimoni excepcional de la intensa activitat política i social, així com dels nous corrents artístics, d’una dècada decisiva en la història del segle XX.

A través dels cartells, l’exposició proposa un recorregut visual per la història del país durant la Segona República i la guerra civil. L’exposició està integrada per dos grans àmbits. El primer està dedicat a 'La República en pau', i parla de la proclamació del nou règim, els estatuts de Núria i del País Basc, les eleccions al Parlament de Catalunya i les institucions d’autogovern, el teixit cultural i associatiu, la premsa, les eleccions a Corts de novembre de 1933, els fets d’octubre de 1934 i les eleccions de febrer de 1936.

El segon àmbit, 'Guerra i revolució', mostra des de la sublevació militar de juliol de 1936 fins a l’ocupació franquista de Barcelona el 1939. Entremig s’escolen prop de tres anys de guerra i revolució que van afavorir una abundant propaganda i contrapropaganda que molt sovint tenia en els cartells un dels principals suports físics. El Sindicat de Dibuixants Professionals, la defensa de Madrid, la premsa, l’Exèrcit Popular, la lluita contra el feixisme, les consignes mobilitzadores, les Joventuts d’Esquerra, la vida cultural al front i a la rereguarda i l’ocupació de Catalunya són, entre d’altres, alguns dels motius que van donar lloc a cartells de gran atractiu visual que han esdevingut icones de tota una època.

L’exposició ha estat produïda conjuntament pel Museu d’Història de Catalunya, el Programa per al Memorial Democràtic del Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya i el Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona.

Tornar

  Baixar
Imprimir



Pujar