D’ençà la mort de Franco, el 20 de novembre de 1975, apareix a la llum pública la resistència cívica, política i cultural, oculta fins llavors. A partir d’aquest moment, la gent comença a sortir al carrer, de vegades de forma organitzada i d’altres de manera espontània, convertint aquells anys en un dels períodes més vius, emocionants i complexos de la nostra història recent. Manifestacions, tancades, marxes i tota mena de protesten esquitxaven els carrers de la ciutat de banderes, lemes, pancartes i crits. I enmig d’aquell trasbals, Pilar Aymerich voltava per Barcelona amb la mirada atenta i la màquina a punt per deixar constància del coratge i de les garrotades, de les escaramusses i de l’enginy dels grups per portar la seva reclamació als papers.

Són fotografies de reportatge, publicades en revistes i diaris de l’època, que ens mostren la feina periodística d’una artista que aplica al bocí de la realitat que té al davant una mirada prenyada d’agudesa i sensibilitat, un cop d’ull que és capaç de traslladar-nos en imatges el bigarrat fris d’emocions d’aquells dies, instantànies que, en un moment i per sempre, han quedat impreses en la retina col·lectiva.

La mostra presenta les primeres manifestacions multitudinàries de l’Onze de Setembre, la de 1976 i 1977, la força de mobilització de l’Assemblea de Catalunya, el 8 de febrer de 1976, les I Jornades Catalanes de la Dona, les tancades i marxes del moviment obrer, l’estada d’en Xirinacs davant la presó Model, el consell de guerra i l’empresonament d’Els Joglars, les manifestacions de les dones reclamant lleis i millores en els serveis públics... tot un seguit d’accions que expressen la vitalitat d’una societat que volia arribar a la democràcia per la via de la participació col·lectiva, i que aquestes imatges ens poden ajudar a comprendre millor.

Tornar